Una de tantes nits de copes, al març del 82

en Guillem i jo estàvem prenent unes begudes

al Bar Creperie Escarlata,petant la xerrada

amb els del bar, va sorgir entre altres temes

l´idea de fer una revista on hagués material que

altres no publicaven, ja fos perquè els autors no

eren coneguts o perquè no tenien la qualitat

suficient que els seus criteris exigien.

 

Tots estàvem d´acord amb l´idea, però com sempre

el problema, era com finançar-la i a l´hora com

fer-la gratuita per tal de que fos accessible a tothom.

 

La inspiració ens va arribar quan ja tancaven el bar

i en Guillem i jo vam passar a pagar les consumicions,

en aquell moment vaig pensar que la revista la haurien

de pagar els del bar a canvi de publicitat i de tenir

uns quants exemplars per repartir gratuitament entre

els seus clients, així també solucionàvem la distribució

i a més a més els clients podrien deixar els seus escrits,

dibuixos, fotos, etc en el bar per incloure´ls.

 

Als del bar els hi va semblar bé i el següent dia

que hi vam anar ens van dir que ho havien parlat amb

altres bars de la zona de Gràcia i alguns també volien

col.laborar.

 

Dit i fet!, l´hi vam posar el nom d´Atraccions, en català.

Consistiria en un full DINA3 per les dues cares doblegat.

En Guillem em va fer un retrat i jo vaig afegir un petit escrit

i això va ser la portada del número 1, el varem anomenar

número 1001, com si no fos el primer número sinó un de més.

 

A les pàgines centrals vam posar algunes coses nostres,

d´amics i coses que ens agradaven com vinyetes de La Bruguera,

receptes....i a l´última pàgina un gran mapa de Gràcia amb

els 7 bars que s´havien apuntat en aquest primer número

senyalitzats.

 

La varem anar a imprimir a Gràfiques Tordera. on s´imprimia

molt de l´underground de l´època a Barcelona i vam conectar

tant i tant de bé amb els que la portaven que en Guillem i jo

anàvem amb una ampolla de cava, més els porros i el bon rotllo

que hi havia allá, sortia l´Atraccionsa amb paper reciclat, d´una

manera improvisada i amb pressupost mínim.

 

Vam fer una tirada de 700 exemplars, 100 per cada bar.

Després tocava repartir-la i cobrar el preu de cost

dels 100 exemplars a cada bar. Com estàvem una bona estona

comentant com havia quedat amb els de cada bar,

ens preniem uns quants cubates i quan sortíem haviem gastat

lo que ens donaven per pagar la revista en els combinats.

Ens divertiem pero ens costava car...

Tot  i això vam fer 15 números, quasi un per mes.

 

A poc a poc es van afegir altres bars, aguna botiga de discos

i llibreries, tot llocs on nosaltres anàvem o conexìem als que

les portaven.

Al número 6 vam tocar el cim! va ser doble, ja teniem 20 locals

i les rondes de repartiment és feien una mica massa...,després

ja va anar minvant.

 

En total van col.laborar 40 locals. la majoria d´els varies vegades.

En quan a les persones que van participar per ordre de freqüència,

a part de nosaltres dos, alguns noms són:

 

José Lasala, Garzo, Picarol-Radio Pica, Zane Speer Gossi, UMYU,

Jordi Valls,Radio Clot,Onliyú, Víctor Esteban, Lluís Miracle, Carles Comas,

Marc Valls. Maso, Colectivo Jesús Lizano, Vinuesa, Roure, Revista Zero,

Ernestina Adrenalina, Almen, Josep Solá, Secreto Metropolitano,

Nido y los Gazapos, Tendre Tembles, David Morgan, Bruno Montané.

Alvaro Montané, Alfonso G. Tamayo....i una llarga llista de noms, molts

amb pseudònim.

 

Atraccions va coincidir amb l´esclat dels fanzines i per això quan

és parlava d´ells sempre incloïen l´Atraccions tot i que érem diferents.

Per exemple en els fanzines bàsicament només participen els que els fan,

no com nosaltres que estàvem oberts a tothom inclús a qui no conexiem.

Altre diferència és que els fanzines tenen un tema bàsic, normalment

en aquells temps un cert tipus de música o d´ideologia (Punks-Mods-Rockers)

o anaven sobre cinema gore, etc.

atraccions estava obert a tot, no hi feiem més selecció que per l´espai

o no posar moltes coses de la mateixa persona.

 

El fet que els bars recollissin el material, paguessin la revista i fessin la distribució

també era algo que no s´havia fet avans tot i que aviat és van popularitzar

unes revistes de barri totalment comercials que també es distribuïen a les

botigues que pagaven per anunciarse.

 

Finalment dir que en Guillem no era un soci en aquesta activitat, sinó un amic,

amb el  qual, a més, vam fer Atraccions

 

Xavi Cot